Lluís Domènech (AxA)

El passat dilluns 13 de maig la conferència de Rafael  Moneo a l’Etsab va representar la cloenda del cicle Posicions, que Jaume Bach ha organitzat amb motiu de la seva jubilació, després de 43 anys de docència a l’Escola.

AXA es complau en felicitar al nostre associat, i valora tant la tasca docent passada com l’excel·lent contingut de les conferències celebrades.

Aquest dijous, dins del cicle Lliçons sobre Barcelona parlarem de la Ciutadella i Montjuïc amb Maria Rubert de Ventós, arquitecta; Josep Parcerisa, urbanista; Salvador Rueda, Director de l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona; i F. Magrinyà, Professor del Departament d’Infraestructura del Transport i del Territori de l’UPC. El director i moderador del cicle serà Lluís Domènech (AxA).
 
El cicle “Lliçons sobre Barcelona” es planteja com a homenatge a Manuel de Solà-Morales (+ 27-11-2012), professional i professor, reconegut internacionalment. Es basa al seu llibre “Ten lessons on Barcelona”, premi Ciutat de Barcelona 1985. S’intentaran posar al dia els termes més rellevants de l’urbanisme de la Ciutat, tractats en aquell llibre, i desenvolupats sota el punt de vista de la transversalitat que donaran especialistes de diferents camps.
 
L’acte es celebrarà el 23 d’abril a les 19:00 a la Sala Oriol Bohigas de l’Ateneu, és gratuït i obert a tothom. Cal inscripció a info@arqxarq.es 

Després d’anys de controvèrsia sobre la plaça de les Glòries, l’Ajuntament ha anunciat que convocarà inminentment un concurs internacional per redissenyar la plaça.
Obrim aquí un nou apartat de debat per recollir les opinions sobre aquest tema.


L’enderroc de les Glòries
Article publicat al diari El Pais el 16 de maig de 2013
Xavier Monteys (AxA)
 
Davant l’acord d’enderrocar l’anella de les Glòries, sembla oportú fer algunes consideracions. Resulta almenys sorprenent que, havent-hi una gran coincidència entre arquitectes i urbanistes en la qüestió de l’aprofitament del viaducte de les Glòries, aquest s’acabi enderrocant. Ja no és cosa dels diners que val enderrocar-lo pel gust de donar-se un festival reivindicatiu (37 milions d’euros són molts diners); la qüestió és enderro-car-lo o aprofitar-lo i no fer-ne demagògia entre el sí i el no. No crec que la cosa sigui exclusivament decidir entre el cotxe i el parc.
 
En primer lloc, destacaria que no s’hagi fet cap acció, cap ocupació del viaducte per posar a prova la seva utilitat. I no tan sols això, sinó també experimentar l’espai de la plaça com un lloc accessible amb l’anella inclosa. ¿Es pot reclamar a les associacions de veïns tenir una mica d’imaginació? Abans d’amputar-nos un membre, ¿no és prudent tenir una segona opinió? Si no hem posat a prova el que es podria fer, si no podem fer-nos una idea de com es veu la plaça passejant per sota el viaducte, aleshores ¿com po- dem tenir clar, sense cap mena de dubtes, el seu enderroc?

Avui dimarts a l’IaaC, a les 18:00, Axel Sowa (director de Candide, la revista de teoria de l’arquitectura de l’Universitat d’Aachen) i Ricardo Devesa (AxA), en representació de la revista de teoria i crítica DC Papers del Departament de Composició Arquitectònica de l’UPC, exposaran i mantindran un debat sobre les revistes de teoria de l’arquitectura en les que respectivament participen.

Aquest acte tanca el seminari sobre teoria de l’arquitectura que organitzen Manuel Gausa i Amadeu Santacana per l’IaaC durant aquest curs.

Obrim un nou espai a la nostra web per debatre sobre la situació actual de les escoles d’arquitectura de Barcelona.

L’Escola d’Arquitectura de Barcelona, a debat
Article publicat al diari Ara el 7 de maig de 2013
Jordi Badia (AxA)

Des de fa ja unes setma­nes, la rutina d’entrar a l’Escola d’Arquitectura dos cops per setmana per impartir les meves classes em produeix una desagra­dable sensació, perquè en l’ambient s’hi pot copsar un desànim i una tristesa com no recordo haver sen­tit mai des que hi sóc, ja fa més de30 anys.

Per als que encara no n’estiguin al cas, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha acumulat un inexplicable dèficit de més de 110 milions d’euros, i estic segur que la nostra facultat, allotjada en un edi­fici obsolet dels anys 60 que cau a trossos i amb un 55% de professors associats a temps parcial amb sous en la majoria de casos inferiors als 550 euros, no n’és responsable. Fa unes setmanes es van encendre, pe­rò, totes les alarmes pel rumor d’una proposta que suggeria el tras­llat dels estudis d’arquitectura al petit edifici que ocupa l’ETSAV de Sant Cugat, deixant a Barcelona tan sols els màsters i postgraus, pen­sant potser en la possibilitat d’alli­berar l’edifici de 20.000 m2 de la Di­agonal per a una possible venda que pogués eixugar part d’aquest deu­te descomunal. Podreu compren­dre, doncs, la gran preocupació da­vant d’aquesta barbaritat, que ha alterat completament els ànims.